dilluns, 16 de juliol del 2012

Sí, això era més o menys.

(Del blog d'en Sebastià Jovani)

 

Detall d’un incident

Posted: September 10, 2011
 
Partitura corporal trobada en sortir de la banyera

-I dius que…
-Exacte.
-Però…?
-No, no pas.
-Llavors…
-A tu què et sembla?
-Francament, no ho sé.
-O no ho vols saber?
-Serà això.
-N’estic segur.
-És clar…
-I doncs?
-Espera, espera.
-No puc esperar. Tinc pressa, saps?
-Pressa?
-Si, he de fer altres coses, després.
-Com ara?
-No crec que sigui assumpte teu.
-Molt bé, molt bé…
-Així, podem seguir?
-No hi ha altre remei?
-No.
-Oh, però, escolta…!
-No, no cal que diguis res.
-Però jo no…
-Saps prou bé que sí.
-Tu també ho saps?
-Per descomptat.
-Ja.
-I bé?
-Doncs això. Quin remei.
-Tot aclarit.
-Tot aclarit.
-Llavors, puc procedir?
-Això sembla.
-Sense rancúnies?
-Sense rancúnies.
-D’acord.
-…
-Però si vols…
-Si vull què?
-M’ho he repensat. Si vols dir…
-… alguna cosa?
-Això mateix.
-No se m’ocorre res.
-Ara no saps què dir?
-No. El que volia dir abans ja no serveix.
-Però, res de res?
-No.
-Va, pensa-hi una mica.
-Ja està.
-Ja hi has pensat?
-Si.
-I doncs?
-Res de res.
-Res, segur?
-No.
-Vaja.
-Ja veus.
-Potser que llavors…
-Sembla que sí.
-Doncs som-hi.
-Sense rancúnies.
-Sense rancúnies.
-Vols que em posi…
-Perdó?
-Sí, home, si vols que em…
-Ah, sí, si et plau.
-Així va bé?
-Així va bé.
-Doncs endavant. Engega.
-Ara mateix.
-Ràpid.
-Instantani.
-Pim pam.
-Per cert…
-Sí…?
-Encantat d’haver-te conegut.
-Sí, per a mi també ha estat un plaer.
-Vols que li digui alguna cosa…
-A ella?
-Exacte.
-Home, si no et fa res…
-Oh, no és cap molèstia.
-T’ho agraeixo. Però sigues prudent.
-Ho seré.
-Gràcies.
-No es mereixen.
-Adéu.
-Adéu.
(…)
Cabe suponer que, en efecto, aquel día el novelista británico miraba a mi amiga, pero al mismo tiempo se hallaba secuestrado por una página que había dejado interrumpida en su Olivetti Lettera 32 y andaba preguntándose hacia dónde derivarían aquellas líneas de su novela y, quién sabe, quizás estaba pensando en dinamitar la realidad de plomo de aquella terraza y, como quien coloca una langosta viva en la cazuela, estaba observando a mi amiga con la intención de meterla en su libro.